Màgica MUN

mun

Per E. Alfonso, A. Adanero, A. Aragonès, Z. Ghiglino, G. Lorca, A. Padullés, C. Pita, A. Vallejo, 1r ESO

Alguns haureu gaudit de l'espectacle de màgia en anglès presentat per la Màgica Mun a la sala d'actes de l'institut. Des de la revista, hem aprofitat l'oportunitat d'apropar-nos al món de l'il·lusionisme gràcies a l'entrevista que ens ha concedit aquesta exalumna de l'institut i maga semi-professional. No us la perdeu!

Zafra News: Com va ser que et vas aficionar a la màgia?
Màgica Mun: Des de petita anava fent jocs senzillets perquè al meu pare també li agradava i, de tant en tant, m’ensenyava coses, però l’any 2008 em van regalar una entrada a un espectacle de màgia del mag Lari que feien al teatre Tívoli de Barcelona. Vaig sortir del teatre absolutament sorpresa i pensant que jo també volia fer màgia. Justament a la sortida el mag venia el seu llibre de jocs de màgia i me’l van comprar per Reis. Vaig començar amb jocs senzillets i vaig anar fent.

ZN: Com en vas aprendre?
MM: El 2009 em vaig apuntar a una escola de màgia, Tres de Trèbol, on m’ensenyaven a fer jocs més difícils. Era com si fos una extraescolar, un dia a la setmana hi anava dues hores de setembre a juny

ZN: Hi ha moltes escoles de màgia a Barcelona?
MM: No, poques. Permanents, només Tres de Trèbol a Sants i el Rei de la Màgia, que està al carrer Princesa i que també és botiga. El que es fa són cursos intensius, o cursos temàtics com màgia d’aprop, o grans il•lusions, o màgia amb monedes...

ZN: Qui et va ensenyar?
MM: Una part va ser amb llibres, també amb vídeos, a youtube hi ha molta informació i després fent cursos de màgia.

ZN: Els cursos tenen diferents nivells?
MM: Sí, hi ha quatre nivells, jo els vaig fer tots, vas fent espectacles més difícils, més llargs. Es feia una gala a final de curs que era com si fos un examen i venien les famílies a veure’ns. Érem cinc o sis per classe i ens repartíem els trucs que havíem après.

ZN: Què cal fer per a que et surtin els trucs?
MM: Has de tenir moltes ganes, molta il•lusió, molta paciència i força de voluntat perquè molts cops no és fàcil i requereix molta pràctica. Has de ser molt positiu, pensar que et sortirà i practicar, practicar i practicar.

ZN: Quin és el teu truc preferit?
MM: Una cosa és el que a mi m’agrada més fer i una altra el que li pot agradar més a la gent. El meu joc preferit és un que es fa amb un bastó i que el portes volant per l’escenari.

ZN: Vola sol, sense que el toquis ni res?
MM: Sense res, vas per l’escenari i et va seguint, es diu bastó ballarí, és un clàssic. Aquest joc és el que més m’ha costat, el que més vaig haver d’assajar i crec que és el meu preferit perquè després de tanta feina veure que et surt bé, que estàs a l’escenari i que a la gent li agrada, és increïble.
El que més li pot agradar a la gent és un que és d’escapisme en el que un voluntari em lliga les mans al darrera, em posen dins d’un sac, el tanquen i en uns cinc segons m’escapo del sac.

ZN: A nivell personal, quines qualitats creus que es necessiten per fer màgia?
MM: Has de tenir molta paciència, constància, no t’has de rendir, idees clares i has de ser una persona amb habilitats socials, poc vergonyós, t’ha d’agradar interpretar, fer teatre, t’ha d’agradar estar davant de la gent i parlar en públic, si no has aprendre a perdre la por a parlar en públic

ZN: Què et transmet la màgia?
MM: Il•lusió, força, ganes de continuar, esforç. Quan tens un dia que estàs trist, et va molt bé per desconnectar, et centres en la màgia i t’oblides de la resta. Aquesta és una de les millors coses, ho tens com a recurs per si tens un mal dia o una mala època.

ZN: Quan vas començar a actuar davant de públic desconegut?
MM: L’any 2009 vaig fer la primera actuació en un escenari, fins aleshores havia fet màgia d’aprop amb cartes, monedes, ... i es fa en una taula amb gent al teu voltant. A l’escenari és una mica més difícil perquè a banda de fer el joc has de saber estar a l’escenari amb la posició que toca, mirar a la gent, expressar-te bé, que t’entenguin...

ZN: Però no és més difícil la màgia d’aprop perquè tens la gent aprop i et poden veure més fàcilment els trucs?
MM: Sí i no, aquí hi ha debat. Tècnicament, és a dir, la dificultat dels jocs molta gent dirà que la màgia d’aprop és més difícil, però no té tant de posada en escena. En la màgia d’escenari diuen que el joc és un 5%, la resta és el so, la il•luminació, la posada en escena, com presentes el joc, quina història expliques amb aquell joc, el vestuari, què fa l’ajudant, has de saber captar l’atenció del públic, que no es distregui, que no s’avorreixi

ZN: Quant temps portes doncs sent maga a nivell professional?
MM: Uns cinc o sis anys, des del 2009, em considero semi-professional, la màgia és un complement. Ara estic estudiant i penso que quan treballi, a més a més de la feina, faré màgia.

ZN: Has passat algun mal moment a l’escenari?
MM: Sí, molts, quan comences és difícil perquè has d’estar pendent de mil detalls alhora, només que un falli, et quedes penjat, cal molta pràctica. Al principi tots els mags ens centrem en el joc, per a que no es vegi la trampa i ens oblidem que hi ha molta cosa més, aleshores l’espectacle, a vegades, es fa lent, no hi ha ritme, no enganxa. Quan no et surt bé, has de pensar que és un aprenentatge i veure què ha passat i què pots fer per a que no torni a passar, o per si et torna a succeir saber què pots fer per a que no es noti tant.

mun aZN: Econòmicament, es requereix una gran inversió per ser maga?
MM: Per la màgia d’aprop no gaire, per la d’escenari sí perquè necessites altaveus, un micròfon... i, en general, els jocs de màgia vas a una botiga especialitzada i els compres. Els jocs de màgia d’escenari, com que són més grans de tamany, valen més diners.

ZN: Els mags com tu, amb quin ventall de trucs us bellugueu?
MM: Personalment, a casa puc tenir uns 150 jocs o potser més, alguns són petits altres grans i et poden servir per fer més d’un truc, per exemple amb una baralla de cartes puc fer com uns 30 jocs.

ZN: A banda de la màgia et dediques a altres coses o has fet altres estudis?
MM: Estic a la universitat estudiant una carrera que es diu Comunicació i indústries culturals que és com una barreja entre periodisme, comunicació audiovisual, publicitat i tota la part de cultura: cinema, teatre, dansa, música. Ara estic a l’últim curs, quart i això ho complemento amb la màgia i altres activitats que m’agraden com el ball, els idiomes, ...
ZN: Quin consell ens donaries si volguessim dedicar-nos a aquesta professió?
MM: Si decideixes ser mag has d’estar molt convençut que és el que vols, t’ha d’agradar moltíssim, t’ha d’apassionar perquè si no és molt fàcil que et rendeixis desseguida. Quan un joc no et surt, te’n vas avall i dius, ho deixo, i llavors ja està.

ZN: Voldries afegir alguna altra cosa que no t’haguem preguntat?
MM: Diria que el món de la màgia és molt interessant però també molt difícil. La gent coneix pocs mags però quan entres en aquest món te n’adones que n’hi ha moltíssims i que la competència és més gran del que pot semblar des de fora. És un món en el que hi ha molta companyonia però alhora els secrets dels trucs estan molt ben guardats.

ZN: Com progresses un cop surts de l’escola de màgia?
MM: El que aprens a l’escola és un percentatge molt petit de tots els jocs de màgia que existeixen. Després vas a una botiga de màgia mires el catàleg, et compres el joc que vols i les instruccions t’expliquen com es fa. També et pots inventar jocs, pots pensar vull fer un determinat efecte que trenca amb les lleis de la natura, és una cosa que aparentment no podria passar però crees una il•lusió, la gent sap que no pot passar però ho està veient i el que has de fer és buscar-te un mètode. Ara bé, tot el que és fàcil està inventat, els mags que inventen jocs solen ser gent amb molta experiència i amb molts diners i, a vegades, amb coneixements complementaris d’enginyeria... No està a l’abast de qualsevol, només dels que en saben més. Jo m’he n’he inventat un parell.

ZN: Hi ha algun país capdavanter en el tema de la màgia?
MM: N’hi ha dos, pel que fa a la màgia de gran format i a l’espectacularitat ho dominen els Estats Units i amb diferència, sobretot a Las Vegas que és on hi ha els millors, fan jocs amb objectes que estan trucats. Pel que fa a la tècnica, als jocs de manipulació, que són els que es fan amb objectes normals però que requereixen una gran habilitat manual, els millors són els coreans. És sorprenent, tenen mags joves, d’entre 20 i 30 anys que utilitzen tècniques noves, la resta del món no sap com ho fan. Les dues màgies tenen molt de mèrit, cal practicar molt en les dos casos.

MM: A algú de vosaltres li agrada la màgia?mun b
Emma: Sí, a mi, però l’esforç per fer-ne crec que no

MM: O sigui que t’agrada ser especatdora
Emma:

ZN: Obrir-se pas en aquest món és difícil?
MM: Sí, has de tenir molts contactes, t’has de formar i la inversió inicial que requereix és una mica forta, o sigui que per una persona amb pocs recursos és difícil.
Ara tinc 21 anys i ja en fa tres que no estic per l’institut però hi vaig passar sis anys. A segon de batxillerat vaig fas un treball de recerca sobre una cosa que t’agradi i jo vaig escollir la màgia, la meva tutora va ser la Isabel Dorado, d’anglès. El meu treball va ser sobre la dona en el món de la màgia i vaig trobar que dels mags professionals que són els que cobren i es guanyen la vida fent màgia, només un 3% són dones. Us volia comentar que hi ha molt poques magues, en general, els agrada més la màgia als homes, és una qüestió de gustos. La gent poc conèixer algun mag, com el mag Lari, però les magues no arriben a ser conegudes pel gran públic.

ZN: Si volem ser trencadores doncs, ens podem dedicar a la màgia.
MM: Sí. Val a dir que no he tingut mai cap problema per ser dona, no és que hi hagi discriminació i que no ens vulguin, sinó que no hi ha dones que s’interessin per aquest camp. No m’he trobat mai d’anar a un lloc i que em diguessin que volien un home.

ZN: Però en l’espectacle del mag Lari hi havia dones...
MM: Hi ha dones però no com qui fa màgia sinó com ajudants.

ZN: Moltes gràcies!!!

Fotografies: Jaume Inglada, 2n ESO

Desembre 2015

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR