Entrevista a J. Abayà i A. Peña, tiradors amb arc


Per Martí Arimany, Biel Clarella, Duna Galup, Xènia Gatius, Elena Martí, Emma Buisan, 1r ESO

Aquest cop hem tingut l'oportunitat d'entrevistar dos alumnes que practiquen un esport minoritari, el tir amb arc. La seva habilitat i dedicació els ha reportat resultats excepcionals. A través de l'entrevista podreu fer una ullada a aquest esport poc conegut al nostre país.

Zafra News: Ens consta que heu estat campions a Espanya el 2013 un i el 2014 l’altre. Us volíem preguntar quan vau començar a interessar-vos pel tir amb arc.
Jaume Abayà: No me’n recordo bé perquè vaig començar de molt petit, amb quatre anys, per qüestió que el meu germà tirava i els meus pares m’hi van apuntar.
Arnau Peña: Jo m’hi vaig interessar perquè un dia amb l’escola vam anar d’excursió i hi havia una sèrie d’activitats com rocòdrom, escalada... i també hi havia tir amb arc. No havia tirat mai i vaig provar-ho. Em va agradar i apart vaig encertar força. Aleshores, vaig estar un any insistint als pares que volia fer-ho com a extraescolar i al final m’hi van apuntar.

ZN: On practiqueu aquest esport?
A: Tenim dues instal•lacions, una és al castell de Montjuïc i l’altre és una sala que té 18 metres i permet tirar a cobert, està en nau industrial al Poble Nou.
J: Jo fa tres mesos que estic visquent a Barcelona i abans entrenava en un club de tir a Olesa, ara entreno al mateix lloc que l’Arnau.

ZN: Cal tenir molta tècnica?
J: Realment la tècnica de tir és molt complexa. Des de fora, quan ho veus, sembla que sigui molt fàcil però és molt precís i s’ha de fer un moviment molt constant.
A: El que és més difícil és coordinar els diferents moviments que ha de fer el cos a la vegada, per tal que el tir sigui precís. El que més costa és això, coordinar aquests gestos i fer-los sempre igual, la qüestió és repetir-los per tenir-los mecanitzats.

ZN: Què és el més difícil?
A: Més enllà de la tècnica i la part física diria que el més difícil és sobretot la part mental.
J: Has d’estar sempre pensant.
A: És un esport que a l’hora de practicar-lo és estàtic, tot i que el múscul treballi perquè els arcs són de molta potència. L’estat emocional afecta el rendiment perquè per exemple, si estàs nerviós, quan estàs quiet, els nervis et poden fer tremolar.ja

ZN: Quines condicions físiques són necessàries per practicar el tir amb arc?
J: En el tir amb arc hi entren molts factors, a banda dels braços i la musculatura de l’espatlla, també ens recomanen que correm, per exemple, per mantenir les pulsacions del cor, de forma que si en una competició estàs nerviós, les puguis mantenir a un ritme més constant. 
A: No cal ser una persona molt, molt forta però sí que s’ha de tenir força en la mitat superior del cos, el nostre esport no necessita una força exclusiva com els que corren 100 mts. En el nostre cas, en una competició d’un cap de setmana, per exemple, si acumules la força feta en cada fletxa que tires, podem arribar a unes sis tones de força perquè es tira durant moltes hores.

ZN: La gent té una mica el prototip de l'arc típic de pel•lícules d'indis, realment són així?
J: Sí que existeixen aquests arcs i fins i tot hi ha competicions, però l'estil en que nosaltres participem és el tir olímpic, que és molt diferent
A: Els nostres arcs són una versió evolucionada dels que tu deies, són més moderns, són de materials més nous i tenim una sèrie d’accesoris que ens serveixen per apuntar, estabilitzar... coses que al cap i a la fi ens faciliten el tir.

ZN: Com és la fletxa i la punta?
J: La punta és de ferro i la fletxa és d’alumini o de carboni, amb unes plumes que fan que la fletxa sigui aerodinàmica i pugui arribar més lluny.

ZN: Aquests accesoris als que us referieu, què són?
A: Tenim un visor que serveix per apuntar i és regulable amunt i avall i a dreta i a esquerra, depenent de la distància a la que tirem o les condicions en les que tirem com, per exemple, si hi ha més humitat o menys, això fa que les fletxes pugin o baixin, i regules el visor en funció d’aquests factors.

ZN: El visor on és? a l’arc?
A: Quan compres l’arc té una sèrie de forats on pots posar els cargols que fixen els diferents accesoris.
Després tenim els estabilitzadors que són per a que no es mogui a l’hora d’apuntar i a banda per a que no hi hagi vibracions, dóna més pes a l’arc. També tenim un accesori que es diu clicker, és una xapa metàl•lica que quan tires t’avisa, has de tirar sempre amb la mateixa potència. És a dir, vas estirant i quan el clicker salta, t’indica que has de tirar, per tal de fer-ho sempre amb la mateixa potència. Hi ha també un reposa fletxes que és una barra metàl•lica que aguanta la fletxa i un botó de pressió que és una molla que serveix per corregir la flexió que fa la fletxa, ja que quan tires no surt recta sinó que es doblega a causa de tota la força que rep. Quan la fletxa surt de l’arc passa per la molla, la toca i evita la flexió, fa que vagi recta.

ZN: De quin material és l’arc?
A: Ens movem entre alumni, carboni i fibra de vidre en alguns casos. Són materials molt bons i molt cars. Els arcs que fem servir ronden els mil euros, comptant només l’arc; amb les fletxes i accessoris uns tres-cents euros més.

340aj2ZN Feu servir alguna protecció?
J: Sí pels dits sobretot perquè és molta potència i ens faríem mal.
A: En diem dactilera, són uns trossos de pell amb una plataforma que va a la mà, i així quan estires la corda de l’arc no et talles, es talla la pell però no els dits.
J: A més a més, la dactilera també serveix de referència. A banda, hi ha gent que porta un peto perquè no fregui la corda amb el pit o un protector de braç perquè la corda no et toqui.

ZN La distància a la que està la diana, sempre és la mateixa?
J: Depèn de categories i depèn de la competició.
A: La distància olímpica són 70 mts però depenent de la teva edat o de les competicions que es facin pots tirar més lluny o més a prop. Hi ha competicions que tiren fins i tot a 90 mts. Altres modalitats són per exemple competicions en un entorn forestal i s’ha de tirar a uns animals d’espuma.
J: A vegades fem circuits amb patrulles.

ZN: Quins són els arcs més apreciats?
A: Els més apreciats són els fabricats a Estats Units i Corea, són punters en aquest aspecte. De fet els seus arquers també estan entre els més bons.
J: Són els que més destaquen.
A: El sistema coreà està per sobre de l’americà perquè el tir amb arc és l’esport nacional, s’ho prenen molt en sèrio i s’hi dediquen molt. Les puntuacions que fan allà a nivell del món són rècords del món, des de petits ja practiquen.
J: No és com aquí. Igual que aquí tots els nanos fan futbol, allà tothom fa tir amb arc.

ZN: I els materials?
A: Carboni, alumnini. A vegades també la fusta i la fibra de vidre.

ZN: Les fletxes són amb la punta triangulada? o com són?
J: Les fletxes són d'alumini , tenen la punta de ferro i porten unes plomes a l’altre extrem que fan que la fletxa sigui més aerodinàmica.

ZN: Cada vegada que tires has de renovar la punta de la fletxa?
A: Les fletxes que fem servir són personalitzades, compres els components de la fletxa i te la personaltzes al teu gust, poses unes plomes més grans, més petites, del color que vulguis, talles les fletxes a la teva mida. Cadascú fa servir un calibre diferent, és el gruix de la fletxa, depenent de la potència amb la que tiris, si tires amb més potència ha de ser més gruixut perquè resisteix més. Les puntes s’enganxen amb una cola termofusible, són unes puntes d’acer. També tirem amb puntes de tungstè a vegades, són més cares. La seva vida útil és d’uns tres anys, cada cop que tires no les has de canviar.
J: Tirem, les anem a buscar i tornem a tirar. Cada fletxa val uns vint euros.

ZN: De què depèn la llargada de la fletxa?
A: Normalment depèn de l’alçada i de la llargada dels braços.
J: Abans hem parlat del clicker i aquest salta quan està a la teva mida.

ZN: Teniu algun ídol respecte del qual digueu ''vull tenir la potència d'aquell'' o ''vull tenir la tècnica que té aquell''?
J: Sí que tenim arquers que ens agraden però realment la tècnica és molt personalitzada per a cada individu. Clar que tenim ídols, com l'Arnau, que té un ídol mexicà. Jo n’admiro bastants però el meu preferit és un holandès o també el mateix mexicà.ap

ZN: Quan vau començar a practicar aquest esport, pensàveu que aconseguiríeu algun premi?
A: No, al principi jo m’ho prenia com un hobby, com qui fa alguna activitat extraescolar. Quan la Federació Catalana em va dir que els agradaria que formés part de l’equip, vaig fer un pensament, no només tirar per divertir-me sinó també per mirar de pujar de nivell.
J: Això dóna molta pressió.

ZN: Quan va ser?
A: Fa sis anys que tiro i fa uns quatre va ser quan em van incorporar.
J: Jo també m’ho prenia com un hobby. De fet vaig estar a punt de deixar-ho, però, just aquell any, per provar vaig anar als campionats d’Espanya i vaig veure que el meu nivell era com el dels bons. Llavors em vaig animar, vaig anar a una competició d’hivern on vaig quedar sisè i ja vaig anar a les següents competicions.

ZN: Quin és el guardó més important que us han donat?
A: Medalles a nivell nacional que en tenim unes quantes però sobretot el premi més gran és el recolçament. Els meus pares s’involucren molt, el meu entrenador, molta gent està darrera; no només ets tu i la competició i les medalles, sinó tot el que hi ha darrera: l’esforç de cada dia, anar a una competició aquí, una altra allà, les ganes que tu tens. Jo diria que el premi més gran que t’emportes és això.

ZN: A nivell de competició què destacaríeu?
A: Aquest any passat vaig tenir la gran sort de poder anar a dos europeus, em va servir molt per aprendre perquè hi ha gent molt bona. Aquest any l’objectiu és anar al mundial que hi ha a Estats Units.
J: Jo em vaig quedar a les portes de l’europeu, el millor premi que m’han donat va ser una medalla nacional i també a l’igual que l’Arnau, el gran recolçament que hi ha al darrera.

ZN: Quins són actualment els vostres objectius pel que fa al tir amb arc?
A: L’objectiu immediat és classificar-me per al mundial, que ho veig factible, fer un bon paper, si pogués rascar medalla seria un fet històric perquè cap espanyol ha quedat campió, ni ha fet podi. El nivell d’Espanya està entre els deu primers però mai arriba al podi, seria trencar una barrera.
L’objectiu a llarg termini seria poder anar als Jocs Olímpics de Tòquio.
J: Tenim els mateixos objectius.

ZN Són compatibles els estudis amb la pràctica d’aquest esport? Amb quines interferències us heu trobat?
J: Són compatibles si només estudies i fas tir amb arc.
A: Si t’ho prens més lúdicament està clar que sí, però si t’ho prens més seriosament has de seguir una disciplina d’entrenament que et marca l’entrenador. Sempre anem a entrenar amb l’esperit de superar-nos, és a dir, si he de fer això, intento fer una mica més, mai sobra, sempre va millor. És difícil perquè són moltes hores d’entrenament, t’ho has d’organitzar molt bé i has de fer sacrificis molt grans, per exemple, hi ha dies que m’aixeco a dos quarts de sis per estudiar perquè no he pogut fer-ho el dia abans.
J: Si et marques uns horaris i els segueixes, sí que ho pots compaginar. D’altra banda, et treu moltes hores el fet que l’entrenador el tenim a Vic i, com a mínim, un cop a la setmana agafem el tren, dinem al tren i hi anem, però ja ens pren tota una tarda.
A: Catalunya en aquest aspecte no està bé en comparació amb altres Comunitats Autònomes que tenen centres d’entrenament molt milllors, horaris escolars adaptats, escoles especialitzades. Nosaltres ho trobem a faltar, la Federació no recolça quasi bé res. Quan anem a competicions moltes vegades ens ho hem de pagar nosaltres perquè no hi ha fons. Trobem a faltar el caliu, en el sentit de vetllar per a que l’esportista estigui bé.

ZN: Quan dieu que entreneu moltes hores, què voleu dir exactament?
A: Aproximadament de vit-i-cinc a trenta hores setmanals.

ZN: En què consisteix l’entrenament?
A: Primer fem un escalfament i uns estiraments per no lesionar-nos, després és l’entrenament del tir seguint les instruccions de l’entrenador, tirar una sèrie de fletxes en determinades condicions i després la part física de l’entrenament, hem de córrer, guanyar força i resistència al tronc superior i estabilitat en el tronc inferior.

ZN: Heu dit que fer tir amb arc i estudiar no us deixa quasi lloc per a gairebé res més. Hem de donar per suposat que no practiqueu cap altre esport més?
J: Jo no faig cap altre esport. De fet, per fer les activitats físiques em llevo cada dia a les cinc del matí, me’n vaig a dormir una mica més aviat per compaginar-ho tot.
A: Jo me’n vaig a dormir més tard i em llevo una mica més tard. Els altres esports els faig les faig esporàdicament. Pel nostre esport va bé córrer, natació per potenciar l’esquena i escalada perquè també treballa molt l’esquena que és el que realment treballa molt en el tir amb arc, no ho sembla però el treball dels músculs és bastant gran.

ZN: Feu altres activitats encara que no siguin esportives?
J: Jo toco el baix elèctric i també faig anglès extraescolar.
A: A mi m’agrada molt l’esport i vaig en bici, a pescar, ...

ZN: Què aconsellaríeu a una persona que vulgui practicar el tir amb arc?
J: En un principi no desanimar-se perquè el tir amb arc és un esport en el que l’estat psíquic afecta molt. Potser tens un dia que et surt molt bé, però un altre se t’ha creuat alguna cosa o no t’ha anat bé un examen, t’afecta i no et surt tan bé. També ser constant que és el que requereix aquest i qualsevol esport.
A: També hi ha el tema de gaudir. Encara que ens vagi malament una competició, com que el que fem és una cosa que ens agrada, gaudim fent-la. L’important no és guanyar o perdre, sinó que t’ho passis bé, si no gaudeixes és millor deixar-ho. Si pots guanyar millor, però el que és important és que t’ho passis bé, que estiguis satisfet amb tu mateix i tinguis ganes de continuar.

ZN: Heu parlat de que s’hauria de reivindicar aquest esport. Creieu que s'hauria de retransmetre per TV o a través d’altres mitjans de comunicació?
A: Bé sí, més enllà del tir amb arc, crec que s'hauria de potenciar tot el que vindrien a ser els esports minonitaris perquè tothom veu futbol per la tele, tothom veu bàsquet per la tele, automobilisme però mai s'hi veu tir amb arc, o esgrima i altres esports minoritaris ningú els coneix. Dins de cada esport hi ha gent molt bona i ens coneixem però no hi ha gens de difusió, estan en segon pla. Tenen poques ajudes perquè són minoritaris, no es potencien tant.

ZN: Si arribeu a assolir el vostre objectiu d’aconseguir alguna medalla a nivell mundial potser seria notícia. Ho aprofitaríeu per reivindicar aquest esport?
A: Sí, naturalment. Ara s’ha aconseguit que retransmetin el campionats nacionals per televisió per satèl•lit, són petites coses. Ara bé és un esport minoritari i has de saber que no dóna per viure, t’has de sacrificar molt però no et dóna una estabilitat pel dia de demà.
J: Pots tenir uns anys que potser guanyes alguna cosa amb les competicions, però a Espanya no s’estila gaire.

ZN: Porteu publicitat de patrocinadors?
A: 
No portem publicitat, encara que sí que és veritat que estic intentant aconseguir patrocinadors per a que em puguin ajudar perquè és un esport car, però és molt difícil. Has de ser campió del món per aconseguir patrocinadors externs com, per exemple, al guanyador de les olimpíades el patrocina Hyundai que és una multinacional.

ZN: Hi ha noies que practiquin aquest esport?
A: Sí, però poques.
J: Aquí Espanya el nivell masculí i el femení estan molt separats.
A: En canvi, a França, el nivell és molt similar.

ZN: Heu de dur un calçat especial per aquest esport?
J: Aquí Espanya es porta calçat esportiu.
A: Es recomana que no sigui pla, sinó que t’aixequi un pèl el taló per millorar l’estabilitat, així es compensa una mica el moviment. Sí que quan anem a representar Catalunya et donen la samarreta de la UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya), que és una bona cosa que no tenen altres federacions. Aquí Catalunya tots els esports porten la mateixa equipació i la mateixa samarreta i això crea una mica més de pinya.
J: A la resta de Comunitats cada esport porta una equipació diferent i n’hi ha que no porten ni això.

ZN: Voldríeu afegir alguna cosa més?
J: Bé, jo crec que ha estat una entrevista molt completa…
A: Que si algú s'hi vol animar, que s'hi apunti, sempre l’acollirem, al final segur que li acabarà agradant perquè la sensació de fer-ho bé, de tirar una fletxa al deu i repetir-ho, enganxa molt.
J: Allà estarem nosaltres per acollir-vos.

 

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR