Costums del Pakistan

dona del pakistan

Per Alba Vega, Anna Sánchez de 1r d'ESO i Arooj Tanveer de 3r d'ESO. 

En aquest article us parlarem d'alguns costums del Pakistan. Hem escollit aquest tema perquè, com alguns ja sabeu, hi ha una alumne nova a 3r, l'Arooj Tanveer, que és pakistanesa i ens ha informat sobre el seu país.

Al Pakistan les noies solteres no poden decidir on van, ho decideixen els pares, tenen molta menys llibertat que la que tenim nosaltres. Quan tenen 18 o 19 anys els pares els acostumen a buscar marit, és a dir, amb qui es casarà la jove serà decisió dels pares. No es té en compte l'enamorament com passa aquí, sinó que es confia en el bon criteri dels pares com a persones amb més experiència. A vegades també es fan matrimonis per conveniència sobre tot en relació a la posició econòmica. 

Un cop casada la noia se’n va a viure a casa dels pares del seu marit, és com si passés a ser propietat del marit. Per anar a algun lloc, li caldrà demanar permís al marit. Ja al seu nou domicili la dona s'encarregarà de totes les feines de casa, sobretot quan la sogra és gran i el marit no té germanes.

Hi ha dones que treballen fora de casa però no sempre poden disposar del que guanyen, a vegades, s'ho queda el marit que és qui li dóna tot el necessari per viure, és a dir, l'home és el responsable d'administrar l'economia de la família i de proporcionar els diners necessaris per a la vida diària.

Passats els 30 anys les dones no acostumen a casar-se, tampoc es fan casaments de sexes iguals. Com a molt un home pot tenir 4 dones, en canvi, una dona, només pot tenir un marit. En relació a les seves dones i els fills i filles que tingui de cadascuna, l’única obligació de l’home és cuidar-los. Totes les dones i fills han de conviure a la mateixa casa i en el cas que facin alguna cosa que al marit no li agradi, aquest les castiga de diferents maneres.

Si sorgeixen desavinences i la dona es vol separar, li caldrà comptar amb el permís del marit i només pot tornar a casa dels seus propis pares en cas de quedar-se vídua.

El tracte que la societat dóna a les dones té arrels en la tradició i en costums religioses. Al Pakistan la religió més estesa és lI’slam, encara que també hi ha cristians i hindús. La religió ocupa un lloc molt important en la vida de forma que si fas alguna cosa considerada inadequada et poden arribar a castigar amb la presó.

Un altre aspecte en el que hi ha força diferència respecte a Occident, és en el vestir. Les dones, per exemple, van molt tapades i cal dir que el costum és molt estricte. 

Els nois i les noies no poden anar al mateix institut o escola, van a centres on només hi ha nois o només noies. Com aquí hi ha educació pública i privada, i les assignatures són similars, encara que als pobles no es fa educació física i a les escoles públiques no estudien gaire anglès, en canvi, a les privades n'estudien molt. També es fan servir ordinadors, el que passa és que no són propis sinó que són de l'escola. D'altra banda, no totes les cases disposen de connexió a internet. El joc tradicional del Pakistan és el criquet. Tothom hi juga, tant nens petits com adults.

Què us sembla, us animaríeu a passar una temporada al Punjab pakistanès?

Curs 2012-13.

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR