L'impuls prové del subconscient

impuls

Per L. Barba, M. Sánchez, N. Pereyra, A. Olivera i A. Callau; 1r BTX

Uns investigadors han fet un estudi centrat en les vies neuronals que intervenen en la relació entre impulsivitat i ànsia en relació al tabaquisme, on es demostra que les persones impulsives experimenten els desitjos més intensos en resposta a imatges de tabac i, a la vegada, mostren disminuïda l’activitat a l'escorça cinglada posterior del cervell. Aquests mateixos investigadors conclouen que una activitat menor en aquesta regió fa que sigui més difícil, per a les persones impulsives, controlar els seus desitjos en relació a les drogues o el tabac. Aquest estudi va ser dirigit per Josiane Bourque, amb la col·laboració de científics de la Universitat de Montreal, Canadà, i va ser publicat a Frontiers in Psychiatry.

La impulsivitat juga un paper molt importat en l’addicció a les drogues i està associada amb un inici precoç del tabaquisme i amb freqüents recaigudes en les persones que intenten deixar de fumar. Entenem per impuls una acció que portem a terme sense reflexionar i que succeeix per moltes causes o raons. La impulsivitat va lligada a necessitats que cerquen “coses que ens fan falta”. Quan estem a punt d'aconseguir el que necessitem o estem impacients, gairebé desesperats per assolir-ho, és quan esdevé l’acte impulsiu. Moltes vegades, pensem que els humans podem controlar els nostres impulsos perquè som éssers racionals, és a dir, som éssers que tenim la capacitat de pensar, entendre i actuar, d'acord amb els principis de millora i consciència, per tal d' aconseguir satisfer algun objectiu. En totes les situacions podem controlar els nostres impulsos o n'hi ha en què no en som capaços?

Per una banda, el fet de controlar els impulsos ens permet viure en societat i respectar-nos els uns als altres. De manera que una alteració en la gestió dels mateixos ens perjudica a nivell personal i podem arribar a tenir problemes per comunicar-nos. Les persones que tenen dificultats per controlar els seus impulsos es veuen incapaces de resistir-se a un impuls, desig o temptació de dur a terme un acte en el qual elles perjudiquen a altres persones. Si tothom no actués mitjançant el filtre de la “racionalitat”, les persones actuarien d’una manera egocèntrica i envairien el terreny de les llibertats de les altres persones. Hi ha però persones capaces, davant d'una situació de tensió o en què domina l’ira, de controlar-se i no mostrar-se agressives o irrespectuoses, tot i tenir motius suficients com per actuar d’una manera irracional.

Per una altra banda, també podríem exposar un plantejament contrari respecte al possible control dels impulsos i comentar per què creiem que no es poden controlar. No es poden controlar, ja que, que provenen del subconscient. El subconscient fa referència al fet d’actuar de manera involuntària. N’és un exemple clar la situació de persones addictes a les drogues. Moltes vegades aquestes persones intenten deixar-ho de manera voluntària, o amb ajuda d’algun centre, però per temptacions o impulsos recauen un altre cop. Això també es denomina impuls, perquè la persona no vol o no té intenció de portar-ho a terme, però el seu inconscient li ho demana. Llavors tots dos es sincronitzen, el control i l’impuls, i en més del 50% dels casos tornen a recaure en les seves addiccions. Un altre exemple d’una situació on no es poden controlar els impulsos seria en la d’autodefensa, quan et protegeixes sense pensar-ho, de manera que el teu inconscient fa que et protegeixis involuntàriament. També podríem fer referència als impulsos relacionats amb les violacions. Hem observat casos on es justifiquen les violacions com a trastorn impulsiu o altres malalties, però realment un impuls amb el que perjudiques a una altra persona es pot justificar? En aquests casos, i en d'altres de similars, considerem que els impulsos no serveixen com a justificació, ja que, si són accions premeditades, la persona que realitza l’acció, sí que les podria evitar.

Finalment, i com a conclusió, creiem que els impulsos, a vegades, en porten a realitzar actes poc correctes o molt espontanis i correm més riscos si consumim algun tipus de drogues. També creiem que sí que és possible l’autocontrol si realment el que es vol és actuar correctament. Però també sabem que, al nostre dia a dia, tenim molts impulsos que potser si no els tinguéssim no seríem nosaltres o moltes coses que tenim ara no les tindríem si no haguéssim estat impulsius. No tots el impulsos són bons ni tots són dolents.

Maig 2018

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR