Ser inconscients pot fer mal a altres

freud

Per Isabella Palmieri, Verónica Moyano, Mishell Suárez i Marc Cabezudo; 1r BTX

A principis de l’any 2017, el diari La Vanguardia va publicar un article sobre l’alliberament d’Arlindo Luís Carbalho Cordero, el violador en sèrie més important de la història d’Espanya, malgrat la seva condemna de 514 anys a la presó per haver comès 35 violacions testificades i presumir d’haver violat a 140 dones aproximadament. Després de 20 anys internat, va ser posat en llibertat i s’ha establert al municipi València d’Alcàntara. En una entrevista a La Vanguardia , el violador va confessar no ser capaç de resistir l’instint o les ganes d’assetjar i violar a les seves víctimes; ell mateix va assegurar que aquestes accions eren producte de la seva inexperiència per apropar-se al sexe oposat. Considera que ja no és cap perill per a la societat ja que a la presó va aprendre a reprimir el seu desig sexual a través de teràpia psicològica. A partir d’aquesta notícia, molt similar a altres casos que succeeixen diàriament, considerarem la importància de tenir consciència de les accions que fem i dels impulsos que sentim per reprimir instints que puguin afectar negativament a altres. Tenint en compte que el mateix violador i els psicòlegs que el van tractar asseguren que ja no és un perill real per a la societat gràcies a la teràpia d’adaptació i reinserció a què va ser sotmès, la pregunta que ens volem formular és: tenir consciència dels impulsos instintius als que reaccionem permetria reprimir-los?

Realment, nosaltres pensem que el fet de reprimir-los o mínimament canalitzar-los, és a dir, prendre consciència tant dels impulsos als que reaccionem, com del per què reaccionem a ells, ens permetria comprendre’ls i, per tant, controlar-los.

D’una banda, l’instint humà és diferent al d’altres espècies però, en el cas humà, la conducta instintiva provocada per qualsevol impuls important per a l’individu seria una manifestació de l’inconscient de la persona, la qual reacciona automàticament a aquest impuls i busca alguna acció o objecte per satisfer-lo. Però, a vegades, aquests premis que donen plaer a algú poden fer mal a altres. Per aquesta raó, considerem a la consciència com un estat necessari per mantenir una conducta racional i evitar comportaments instintius que puguin afectar a tercers, així com per saber reconèixer els estímuls que produeixen aquests desitjos i poder reprimir-los a temps. Un bon exemple seria el mateix cas del violador, el qual sosté que, amb l’ajuda dels psicòlegs de la presó, va entendre el perquè dels seus impulsos i va aprendre, amb la teràpia, a reprimir-los o canalitzar-los per poder adaptar-se de nou a la societat. També, convé destacar que no tots els instints són negatius, molts majoritàriament són necessaris per preservar la vida: com sentir por o fugir davant d'un perill potencial i aquests instints de supervivència predominen més que els altres quan reaccionem a un estímul desconegut.

D’altra banda, convé tenir present la diferència entre instint sexual o sexualitat a nivell humà i a nivell animal. La sexualitat s’entén com un aspecte plenament humà que involucra la capacitat de sentir plaer. Segons Freud al seu llibre Tres assaigs sobre teoria sexual publicat el 1905, la sexualitat és un element clau de la personalitat que influeix en totes les nostres decisions, concretament a nivell instintiu. Per a Freud, la sexualitat no girava només al voltant de la copulació ja que creia que era tot allò que produïa plaer a l’individu. A més, considerava que no solament es manifestava en el pensament adult, sinó que ho feia des de la infantesa. Segons ell, qualsevol experiència dolorosa, significativa o traumàtica que no és resolta es manté a l’inconscient de l’individu, el qual influeix directament a la sexualitat de la persona i a la seva conducta instintiva. Seguint el cas del violador, a l’entrevista, ell mateix manifesta que va viure una infantesa una mica dura a causa dels problemes dels seus pares, sobretot de la seva mare. Ell va afirmar que, gràcies a la teràpia de la presó, va poder reconèixer la importància que va tenir aquesta experiència a la seva vida i descobrir que, possiblement, els seus desitjos sexuals provenien d’aquesta insatisfacció amorosa per part de les dones.

Finalment, malgrat que les persones som animals racionals i que moltes vegades actuem de manera més animal que racional, es pot veure i confirmar, amb aquest cas del violador i altres casos menys dolorosos, que el fet de prendre consciència de com som, què volem i el seu perquè ens pot ajudar a controlar, i fins i tot canalitzar, els nostres instints per no afectar a altres persones. Si el que volem és conèixer els impulsos a què som més propensos a reaccionar i als que no, estaria bé formular-nos la qüestió següent: quines experiències han influït en la nostra manera d’actuar?

Abril 2018

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR