Compartint memòries

uszheimer

Per Marta Camacho i Aylin Romero, 1r ESO

Durant el primer trimestre alumnes de quart d’ESO han participat en un projecte molt especial, "Compartint memòries". La Natalie i la Sehar ens han explicat en què consisteix i ens han comentat les seves impressions.

Zafra News: Què és Aprenentage i Servei?
Sehar Tariq: Aprenentatge i servei són projectes en els que a la vegada que aprens fas un servei. El projecte que nosaltres hem fet es diu “Compartint memòries” i és de la Fundació Uszheimer.

ZN: En què ha consistit?
ST: És un projecte en el que adolescents com nosaltres poden aprendre què és la malaltia d’Alzheimer i podem estar amb persones que tenen aquesta malaltia. Ens van venir a explicar de què va la malaltia, com els familiars cuiden els malalts a casa, com és la seva vida quotidiana...

ZN: Quins alumnes hi poden participar?
Natalie Pereyra: Alumnes de 4rt d’ESO, de l’itinerari 1 que fem la matèria de biologia.

ZN: Exactament què és l’Alzheimer?
ST: L'Alzheimer és una malaltia que comporta la pèrdua de memòria, és una malaltia degenerativa, és a dir, que a mesura que passa el temps el malalt va empitjorant.

ZN: Com es detecta aquesta malaltia?
ST: Es pot detectar observant simplement les teves feines quotidianes, comences a oblidar coses que són molt bàsiques com anar a comprar, els noms de les persones més properes a tu... Cal consultar a un neuròleg i et poden fer un test amb el qual es pot detectar millor si tens o no la malaltia.

ZN: Quins tractaments hi ha des d’un punt de vista mèdic davant d’aquesta malaltia?
ST: Fins ara no hi ha cap tractament curatiu, el que pots fer és anar repetint les coses bàsiques de la vida, com escriure, pintar...

ZN: Què s’està investigant en l’actualitat en relació a l’Alzheimer?
ST: Es sap un dels causants de la malaltia, és una "partícula" que tenim el nostre propi cos, ara s'està estudiant com es podria tractar aquesta partícula maligna sense que afecti a les altres, que són bones pel cos.

ZN: Com es va concretar el projecte “Compartint memòries” a l’institut?
ST: Vam tenir vàries sessions els divendres a les últimes dues hores amb diferents professionals. El primer dia va ser la presentació i va venir Edurne Iturmendi, coordinadora de la Fundació. Ens van explicar de què anava aquest projecte, el que fan, els Centres que tenen a Barcelona, per tal que poguéssim entrar en el tema de què és la malaltia i què passa amb la persona que la té. A la següent sessió va venir un neuròleg de l’hospital de Sant Pau, Dr. Daniel Alcolea, a explicar-nos com es desenvolupa dins del nostre cos aquesta malaltia.
Al centre els avis fan diferents tallers i un és art-teràpia i ens van ensenyar com és la tècnica per a que nosaltres també ho poguéssim fer. I el darrer dia van venir familiars dels malalts.
Els dilluns anàvem al centre a veure els avis i fèiem diferents activitats amb ells.

ZN: Us deien l’activitat que s’havia de fer?
NP: Sí, per exemple, el primer dia ens vam presentar perquè no ens coneixíem i vam jugar a jocs de taula, com dòmino i el bingo. Sempre que ens reuníem al Centre fèiem un berenar i els avis ens cantaven.

ZN: Sabien jugar? Respectaven les regles del jocs?
NP: Sí, eren persones que tenien la malaltia però encara no estava en una fase molt avançada.
A la següent sessió, nosaltres vam fer de periodistes, els vam fer una entrevista i ells ens responien a les preguntes. A mi em va tocar una àvia que sí que se’n recordava però, al fer-li tantes preguntes, es feia un embolic i li costava.
ST: Les memòries més antigues són les que més recorden, sabien qui els seus pares, on vivien.. El que els costava més era el més actual, com quants néts tinc, si em venen a veure...
NP: A la tercera sessió vam fer l’art-teràpia, cadascú tenia el seu full i pintava el seu dibuix. L’últim dia vam fer una exposició a la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Cadascú de nosaltres s’identificava donant unes dades personals bàsiques i amb el quadre s’adjuntava també la biografia dels avis que vam escriure a partir de la informació extreta de l’entrevista.

aylin martaZN: Per a què creieu que us ha servit particpar en aquest projecte?
NP: Més que res ens ha ajudat a saber què és l’Alzheimer, també a saber com tractar persones que pateixen aquesta malaltia, a compartir moments amb ells. Personalment em vaig sentir molt acollida.
ST: A mi quan em van dir d’anar a veure avis, em vaig posar una mica nerviosa, pensava que no sabria què dir, ni què fer, però les noies que els cuidaven eren molt simpàtiques i ens ajudaven, ens deien què els agradava. Era com estar amb els teus avis, ens cantaven, ens explicaven anècdotes de quan eren petits... El primer dia ja perds el neguit, em vaig sentir molt acollida.
Les cuidadores ens deien que els avis esperaven que fos dilluns per a que arribéssim i estéssim una estona amb ells, es sentien molt bé quan hi érem.

ZN: Què és el que més us ha agradat?
ST: Estar amb els avis, m’explicaven coses i m’agradava saber el que feien quan eren petits. M’interessa la medicina i em va agradar que ens expliquessin en què consisteix la malaltia. En general, m’ha agradat tot el projecte.
NP: A mi el que més em va agradar va ser fer l’entrevista i conèixer la seva història, les seves històries són impactants, eren 11 germans i no tots van poder anar a l’escola. També aprendre què és l’Alzheimer.
ST: El que vaig entrevistar jo estava en una fase més avançada de la malaltia, contestava amb monosíl·labs i si no se’n recordava es neguitejava, llavors ho deixàvem estar.

ZN: Què canviaríeu si l’haguéssiu de tornar a fer?
NP i ST: No canviaríem res.

Gener 2017

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR